L'efecte papallona.

Cada decisió, per mínima que sigui, és com el toc suau d'una tecla en una màquina d'escriure antiga, que porta una força cent vegades més gran del que podríem preveure mai. Mentre escrivim, sovint ens preguntem què vindrà després. Mitjançant palanques, molls i tinta, les nostres paraules es transfereixen al paper, creant quelcom únic, quelcom que no es pot repetir.

Sovint esperem uns resultats que no sempre arriben de seguida, la qual cosa genera frustració i dubtes sobre el que fem. Tanmateix, cada moviment d'un dit altera la realitat, per bé o per mal. La bellesa del desconegut ens recorda com és de poc el que entenem realment de la vida.

Creus en l'efecte papallona? Si no és així, prova de canviar alguna cosa. No tinguis pressa ni un moment; asseu-te abans del teu viatge i no facis res. Compra't flors sense cap motiu, o saluda algú amb qui normalment evites el contacte visual. Està plovent? Apaga el telèfon i surt al carrer sense paraigua. Escolta els arbres.

Tens una màquina d'escriure? Asseu-t'hi a mitjanit i escriu el primer paràgraf del teu llibre, encara que no tinguis pensat acabar-lo. El món canviarà. Només comença a escriure, sense esperar res a canvi.

[* L'efecte papallona és un concepte de la teoria del caos que descriu com petits canvis en les condicions inicials poden conduir a resultats vastos i impredictibles en el futur. El terme va ser introduït per primera vegada pel meteoròleg estatunidenc Edward Lorenz el 1963. El nom "efecte papallona" prové del seu suggeriment que l'aleteig d'una papallona en una part del món podria provocar potencialment una tempesta en un lloc completament diferent.]